El català tanca designa un tipus de construcció (tradicionalment feta d'estaques de fusta) que serveix per circumdar un terreny o bé per interceptar el pas en un camí (porta rústica), i per extensió el dispositiu (balda, barra) que serveix per fixar allò que intercepta el pas (porta, finestra). La paraula existeix també en occità, on a més dels anteriors significats vol dir 'estaca', i va ser manllevada en èuscar occidental com langa 'porta rústica; dispositiu de tanca; travesser', adaptada a la fonètica nativa d'aquesta llengua (t- > l-, -nk- > -ng-).
Tenim a més el verb tancar, que en occità significa també 'aturar' i deriva del llatí vulgar *tankō 'fixar, subjectar', del qual existeix la variant prefixada *ex-tankō > català, occità, castellà i portugués estancar, francès étancher 'estroncar', italià stancare 'cansar'1. D'aquí prové el portugués tanque 'dipòsit d'aigüa', que s'estengué a d'altres llengües com a paraula errant o Wanderwort2.
En quant a l'etimologia, es tractaria del lexema IE *tenk- 'solidificar, afermar'3 que hom troba al lituà tánkus 'gruixut, dens', l'anglès tight, neerlandès i alemany dicht 'serrat', cèltic *tanxto- > antic irlandès téchtaid 'congelar, solidificar', técht 'congelat'4. La forma corresponent en gal·lo-britònic és *tanko- 'pau' (antic cúmbric tagc, cúmbric mitjà tang, tanc), registrada abundantment en la forma Tanco- a l'onomàstica gàl·lica5. La deriva semàntica és semblant a la del llatí pax 'pau' a partir de pangō 'fixar'.
Tanmateix, i en contra de l'opinió de Coromines, no creiem que el cèltic sigui l'origen del verb romànic, ja que els significats respectius són una mica allunyats. Ens inclinem, doncs, per un préstec de l'italoide, una branca que es troba en una posició intermèdia entre el bàltic i l'itàlic dintre del núvol dialectal IE i que ha estat estudiada independentment per l'indoeuropeïsta Francisco Villar i el mateix Coromines, que la va anomenar sorotàptic.
__________________________________________________________
1 J. Coromines (1973, 2008): Breve diccionario etimológico de la lengua castellana, p. 232.
2 L'anglès tank va ser manllevat de les llengües autòctones de l'Índia, que a l'hora el van adquirir del portuguès.
3 Pokorný confon aquest lexema amb l'homònim *tenk- 'prosperar', reflexat en el gòtic þeihan 'prosperar, tenir èxit; cooperar', eslau *tę̄kъ 'prosperitat', avèstic taxma- 'valent, capaç, enèrgic, heroic', tocari A tänki, B tanki 'molt, totalment', cèltic *tonketo- > antic irlandès tocad, cúmbric mitjà tynghet 'alegria', bretó toñket 'destí'. Veure R. Matasović (2009): Etymological Dictionary of Proto-Celtic, p. 383-384.
4 R. Matasović (2009), op. cit., p. 369. Tenim també l'antic irlandès con-téici 'congela' < *kom-tank-ī.
5 X. Delamarre (2008): Dictionnaire de la langue gauloise, p. 288.
