7 de julio de 2021

Dame bacalau, que vengo de Bilbau (actualizado)

El euskera bakall(a)u, bakalau, makal(l)au, makellau, bakillau, makil(l)au 'bacalao (Gadus morhua)' es una palabra errante (Wanderwort) que pasó a diversas lenguas: neerlandés bakkeljaw (s. XVI-XVII), portugués bacalhau, catalán bacallà, castellano bacalao, debido a ser los pescadores vascos quienes capturaron el pez en las aguas del Atlántico Norte y lo trajeron a la Península.
 

Sin embargo, la primera aparición de la palabra en los textos
corresponde al neerlandés medio kab(b)eljaw, latinizado como cabellauwus (s. XII), lo que implica que en euskera se produjo una metátesis, posiblemente debido a una etimología popular a partir de maki(l)la 'bastón'1, cfr. inglés stockfish 'pescado seco', a su vez préstamo del frisón occidental stokfisk, compuesto cuyo primer elemento es stok 'bastón' (inglés stick). La motivación semántica sería que el bacalao seco tiene una forma que recuerda a la de un bastón.
 
 
En mi opinión, el origen último de la palabra -atestiguada también en el francés cabillaud- sería el gascón cabilhàu 'clavija grande de madera'2 (Palay), derivado sin duda de cabilha 'clavija; colmillo', a partir de un protorromance *cavicla, forma disimilada del latín clavicula. Este es el origen de las formas vascas kabil(l)a (BN) 'galga, palo grueso y largo que, atravesado sobre el eje de alguna rueda, le sirve de freno para las grandes pendientes', (V, G, AN, L, R) 'clavija', (L) 'articulación', (AN) 'tibia', gabilla (V) 'tirafondo; galga', khabeila (Z) 'perchas, clavos para colgar los objetos', khabela (Z), kabailla (BN) 'clavija', kahala (Z) 'clavijas puestas en la viga para colgar'3.
________________________________________________________________
1 Cuyo origen -contrariamente a la opinión de Mitxelena- no puede ser el latín bacillus 'bastoncillo', sino un diminutivo vascorromance -illa a partir del céltico *bakko- 'cayado' > euskera mako. R. Matasović (2009): Etymological Dictionary of Proto-Celtic, p. 52-53.
2 No hay que descartar una posible etimología popular a partir de cabilat, capi(l)lat 'cabezudo; renacuajo', que deriva de cap 'cabeza' y también designa un tipo de pez de agua dulce con cabeza grande (Cottus gobio).

23 de junio de 2021

Paparres (actualitzat)


El català paparra és una alteració -potser per etimologia popular de papa 'cuca'- de l'antic i dialectal caparra, que també es troba en aragonès i té correspondències en l'èuscar kapar, castellà regional cabarra 'paparra' i gascó gabar 'poll d'ovella'. Al costat d'aquestes formes tenim l'èuscar lapar (Bazt) 'paparra', gascó labar, labarron 'poll del pubis; paparra', laparron 'xinxeta dels bòvids', amb una l- protètica que substitueix la consonant inicial original, desapareguda freqüentment en èuscar.
 

Per altra banda,
el gascó lapàs i l'èuscar kapasta (G), bakasta (G, S) són fruit de la interferència amb una altra paraula, reflexada en el gascó lagàs, lagasti, llenguadocià lagasta1 'larva gàstrica d'artròpode (Gasterophilus intestinalis); paparra', català llagasta i èuscar lakasta (Bazt, L, BN, Z), lakats (Z) 'paparra'. De la mateixa arrel, però amb un sufix *-nja, tenim el gascó lacanha, laganha, leganha, liganha i l'èuscar lakain (L, BN), akain (G, AN), akan (B) 'paparra'2.
 
En quant a l'etimologia del darrer conjunt, en sembla probable la connexió amb l'indoeuropeu *dei'paparra', que hom troba al cèltic (antic irlandès dega 'escarbat'), germànic occidental (anglès tick, neerlandès teek, alemany Zecke 'paparra')3 i armeni tiz 'insecte'.
_________________________________________________
1 La forma langasta 'paparra' ha estat influïda per l'homònim 'llagosta'.
2 Contrariàment al que en pensava En Coromines, no hi veig cap relació amb lleganya, llaganya i altres formes similars, que en la meva opinió derivarien de l'indoeuropeu *legh- 'estirar, reclinar'.
3 El francès tique i l'italià zecca son préstecs germànics. Aquest seria també l'origen de l'èuscar occidental zigar (B, G, L), ziger (B), zier (B) 'àcar de la sarna (Sarcoptes scabiei)', amb assibilació de l'oclusiva inicial.