Paparres (actualitzat)

El català paparra és una alteració -potser per etimologia popular de papa 'cuca'- de l'antic i dialectal caparra, que també es troba en aragonès i té correspondències en l'èuscar kapar, castellà regional cabarra 'paparra' i gascó gabar 'poll d'ovella'. Al costat d'aquestes formes tenim l'èuscar lapar (Bazt) 'paparra', gascó labar, labarron 'poll del pubis; paparra', laparron 'xinxeta dels bòvids', amb una l- protètica que substitueix la consonant inicial original, desapareguda freqüentment en èuscar.

 

Per altra banda, el gascó lapàs i l'èuscar kapasta (G), bakasta (G, S) són fruit de la interferència amb una altra paraula, reflexada en el gascó lagàs, lagasti, llenguadocià lagasta¹ 'larva gàstrica d'artròpode (Gasterophilus intestinalis); paparra', català llagasta i èuscar lakasta (Bazt, L, BN, Z), lakats (Z) 'paparra'. De la mateixa arrel, però amb un sufix *-nja, tenim el gascó lacanha, laganha, leganha, liganha i l'èuscar lakain (L, BN), akain (G, AN), akan (B) 'paparra'².

 

En quant a l'etimologia del darrer conjunt, en sembla probable la connexió amb l'indoeuropeu *deig´- 'paparra' > cèltic (antic irlandès dega 'escarbat'), germànic occidental (anglès tick, neerlandès teek, alemany Zecke 'paparra')³ i armeni tiz 'insecte', així com euskera occidental zigar (B, G, L), ziger (B), zier (B) 'àcar de la sarna (Sarcoptes scabiei)', amb assibilació de l'oclusiva inicial.

_________________________________________________
¹ La forma langasta 'paparra' ha estat influïda per l'homònim 'llagosta'.

² Contrariàment al que en pensava En Coromines, no hi veig cap relació amb lleganya, llaganya i altres formes similars, que en la meva opinió derivarien de l'indoeuropeu *legh- 'estirar, reclinar'.

³ El francès tique i l'italià zecca son préstecs germànics.