23 de junio de 2021

Paparres (actualitzat)


El català paparra és una alteració -potser per etimologia popular de papa 'cuca'- de l'antic i dialectal caparra, que també es troba en aragonès i té correspondències en l'èuscar kapar, castellà regional cabarra 'paparra' i gascó gabar 'poll d'ovella'. Al costat d'aquestes formes tenim l'èuscar lapar (Bazt) 'paparra', gascó labar, labarron 'poll del pubis; paparra', laparron 'xinxeta dels bòvids', amb una l- protètica que substitueix la consonant inicial original, desapareguda freqüentment en èuscar.
 

Per altra banda,
el gascó lapàs i l'èuscar kapasta (G), bakasta (G, S) són fruit de la interferència amb una altra paraula, reflexada en el gascó lagàs, lagasti, llenguadocià lagasta1 'larva gàstrica d'artròpode (Gasterophilus intestinalis); paparra', català llagasta i èuscar lakasta (Bazt, L, BN, Z), lakats (Z) 'paparra'. De la mateixa arrel, però amb un sufix *-nja, tenim el gascó lacanha, laganha, leganha, liganha i l'èuscar lakain (L, BN), akain (G, AN), akan (B) 'paparra'2.
 
En quant a l'etimologia del darrer conjunt, en sembla probable la connexió amb l'indoeuropeu *dei'paparra', que hom troba al cèltic (antic irlandès dega 'escarbat'), germànic occidental (anglès tick, neerlandès teek, alemany Zecke 'paparra')3 i armeni tiz 'insecte'.
_________________________________________________
1 La forma langasta 'paparra' ha estat influïda per l'homònim 'llagosta'.
2 Contrariàment al que en pensava En Coromines, no hi veig cap relació amb lleganya, llaganya i altres formes similars, que en la meva opinió derivarien de l'indoeuropeu *legh- 'estirar, reclinar'.
3 El francès tique i l'italià zecca son préstecs germànics. Aquest seria també l'origen de l'èuscar occidental zigar (B, G, L), ziger (B), zier (B) 'àcar de la sarna (Sarcoptes scabiei)', amb assibilació de l'oclusiva inicial.

No hay comentarios:

Publicar un comentario