Beure a galet (actualitzat)

El català galet 'broc petit d'un càntir, porró, etc. per on brolla el líquid formant un raig prim' és l'origen de l'expressió beure a galet, amb les variants a gallet, al gal(l)et, a la galleta, a gal, al gall(o)¹. En aragonès, encara que també existeixen galet i beber a galet, les formes més esteses són galillo i la reduplicativa a gargal(l)et, que també es troba en zones properes de parla catalana amb les variants a gargal(l), al gargall, a la gargalla, a la gargalleta.

En el parlar ribagorçà de Sopeira, galet vol dir 'canaleta per on brolla l'aigua d'una font'², significat que correspon al gascó galeta. En aquesta llengua, galet és 'coll estret d'un recipient; tub; embut; forat en un remolí d'aigua; pas entre dues muntanyes; gola (informal)' (Palay), i en llenguadocià té els significats de 'golafre; coll; part posterior del coll, clatell; coll estret d'un recipient' (Alibèrt), la qual cosa indica que a partir del significat original 'coll, gola', el mot va experimentar una deriva semàntica a 'coll estret d'un recipient' i 'broc per on raja un líquid'. 

 

Del mateix origen tenim també el castellà dialectal gallete 'gola' (beber a gallete), amb reforçament de la lateral. De galet ~ gallete deriven noms de recipients com el gascó galeton 'setrillera', el castellà dialectal galleta 'recipient amb un broc torçat per a vessar el líquid' i el portugués galheta 'setrill', que malgrat la semblança fonètica no estan relacionats amb el català galleda³. Penso que l'origen seria una arrel de substrat *gal- emparentada amb el kartvèlic *qˀel- 'coll, gola', i possiblement també amb el llatí gula 'gola'.

_____________________________________________________

1 ALDC, vol. II, mapa 372. 
² D'aquí l'expressió beure a la canaleta que es troba en mallorquí. 
³ Aquest mot, com també l'antic francès jalaie 'mesura de capacitat' (a partir del qual es va formar jale 'palangana, cubell'), prové del llatí medieval galleta, d'origen desconegut segons els diccionaris etimològics.